willy_tdb
| --- | Temas |
Sant Jordi a la tarragonina
Més d’un centenar de parades ocupaven la rambla de Tarragona el passat Sant Jordi. Entre el centre de la ciutat i el mar Mediterrani, trobem la rambla, que ocupa vora un quilòmetre de llarg.
Durant tot el dia milers de persones van anar desfilant pel centre de la ciutat, ja sigui per comprar algun llibre o simplement per contemplar l’ambient. Tarragona, però, no es va escapar dels autors mediàtics, dels estands de partits polítics o organitzacions de tota mena, des de religioses fins al moviment escolta. Tot això és el que forma Sant Jordi, una festa que contempla diversos àmbits. Per exemple, el 23 d’abril és també una data destacada per la mort de Cervantes, l’autor de El Quixot, que enguany també fa anys. D’aquesta manera, el particular Sant Jordi tarragoní es va omplir d’actes en homenatge a Don Quixot. Des de la mateixa rambla vam poder veure un espectacle infantil a la tarda, o una lectura del text, que va acabar ben entrada la nit. Tots aquests actes no van agradar a més d’un, ja que, segons ells, s’allunyava del contingut catalanista de la festivitat. Una simbologia que també era present a Tarragona. Com és habitual, els balcons es van omplir de senyeres i alguna estelada. A Barcelona, com a tall d’exemple, es va celebrar un acte al Palau Sant Jordi a favor de la llengua, la cultura i la música en català.
Sant Jordi no és menys important pel món casteller, ja que es considera que és el dia en que s’inicia la temporada. I el Camp de Tarragona és la zona més castellera històricament. Per això no és d’estranyar que a les set i mitja del vespre tota l’atenció tarragonina es desviés cap al nord de la rambla, on les 4 colles castelleres de la ciutat es posaven les faixes per començar l’exhibició. Sota la mirada atenta dels tarragonins, i algun turista incrèdul que no acabava de creure el que estava veient, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona va enlairar un dos de set i un tres de vuit com a castells més destacats. El món dels castells no és tan diferent que la resta d’esports, i per tant, no està
exempt de rivalitat. A Tarragona, la Colla Jove no va encaixar gaire bé l’actuació dels Xiquets, i va contestar aixecant un quatre de set amb l’agulla i un quatre de vuit, amb l’ajut de Josep Lluís Carod-Rovira, casteller de la Joves des de fa molts anys. Tots els castells van convertir la Diada de Sant Jordi amb la millor dels últims anys.
Però la festivitat del patró de Catalunya té també un contingut amorós, simbolitzat per una rosa vermella. Tal com diu la llegenda, de la sang del drac que va matar el cavaller Jordi, en va sorgir una rosa. En aquest sentit, cada home ha de regalar una rosa a la noia que estima. La imatge d’un noi regalant una rosa a alguna noia a Tarragona, es va repetir durant tot el dia. Unes roses que es podien comprar en multitud de parades: floristeries, joventuts de partits polítics, instituts, moviments escolta, etc. En un món globalitzat, ni la rosa s’allunya de la llei del mercat. És a dir, que amb el pas de les hores, el preu de la rosa es va anar devaluant. Si a les dotze del migdia una rosa valia 4
euros, a les vuit del vespre, en podíem comprar tres per treus euros. Així, el més despistat ( com ara jo), es va poder estalviar un grapat d’euros. Recordo una nena petita que se’n reia de la seva mare perquè ella tenia una rosa més que ella.
Un amic meu que durant el matí havia estar per Barcelona, m’explicava astorat l’acomulació de gent a la ciutat comtal. Mentre passejàvem per l’antiga Tàrraco m’assegurava que no es podia gaudir de l’ambient, que un estava més preocupat per la seva pròpia existència que d’impregnar-se d’aquesta festa. En canvi, a Tarragona tot era més tranquil, més pausat.
Sant Jordi tambés és sinònim de festa nocturna, ja sigui pel propi ambient o per algun acte especial. A Tarragona per exemple, en honor a les víctimes del Tsunami es va organitzar un concert solidari. El concert valia tres euros i hi tocaven un bon grapat dels grups de la ciutat. El concert es realitzava e l’antiga fàbrica de la Chartreuse, un lloc molt símbolic pels tarragonins. A l’altra punta de la ciutat, a prop de la Catedral, es va realiitzar una lectura de poemes d’Enric Cassassas. Al local de la Colla Jove, dos grups d’ska van ser els encarregats d’allargar la festa fins ben entrada la nit.
Sant Jordi és un dia especial pels amants de la lectura, ja que és quan sorgeixen la majoria de nous títols. A més el lector pot aconseguir la firma del seu escriptor preferit, tot i que aquest fet és una mica complicat a Tarragona, degut a l’atracció de la capital barcelonina. Això sí, sempre pots trobar algun autor de la ciutat, o algun personatge famós passejant, com Andreu Buenafuente i tot el seu Terrat.Comentarios » Ir a formulario
Enlaces
.